diumenge, 11 de desembre del 2011

XXXII mitja marató de l'Espirall

Per fi una cursa prop de casa! Doncs a fere-la! El temps fantàstic, ànims a tope.... en fi, 1h47min39seg. Marca personal altra vegada, baixant-la en més d'1 minut. Val a dir que el recorregut no era pla, ni molt menys.
La cursa ha consistit en 4km per Vilafranca i a partir d'aquí haviem d'anar fins a Fontrubí, passant per les Cabanyes i Vilobí, i tornar cap a Vilafranca. D'animació no n'hi havia massa, tot rodava per carretera, però a l'arribada déu ni dó la gent que hi havia, fins i tot l'Olga amb la Laia i l'Abril, que quasi no em veuen arribar de lo ràpid que anava, jeje.
Al menys en aquesta cursa coneixia a gent: el Tena, l'Igansi, que feia la seva primera mitja, el Jordi picarol, i en Xavi Varias. Ens anavem adelantant mútuament i així ens podíem donar ànims uns als altres. Això ha fet que la cursa no es fés tan llarga.
Només hi ha hagut un inconvenient: la llaga al peu que he arrossegat durant 10km. grrr

diumenge, 27 de novembre del 2011

1/2 Marató de Tarragona

Em feia gràcia anar a correr a Tarragona. No coneixo gaire la ciutat i creia que era una manera de fer turisme i preparar-me per la marató de Barcelona. Bé, turisme no massa, només he conegut la zona de l'estadi del serrallo i del port, no he vist ni muralles, ni ruines, ... res de res. Però la preparació per la marató tot un èxit.

El meu ritme de cursa ha estat de 5:07 i he fet un temps de 1h58min59seg. (sub 1h49!!!). Molt content perquè, a més, he superat en més de 4min la meva marca personal aconseguida fa 3 setmanes a Igualada. Però la meva creu continua sent el km16: un altre cop la llaga al peu, un altre cop el mal al genoll i, un altre cop a afluixar el ritme per acabar en condicions la cursa. Però en resum estic molt i molt satisfet.

divendres, 18 de novembre del 2011

Cross Monjos

12 de Novembre, 9:30 del matí, comença el cross popular dels Monjos. No és que sigui una cursa que m'agradi molt ja que són 2 voltes en un circuit de 5km, però com que és a prop de casa i coincidia en què l'Abril també correria a la 13:00, doncs m'hi vaig apuntar.
En la cursa els primers 5km van anar de conya: 23min40seg. als següents 5km vaig pagar el fet d'anar tan ràpid al principi: 28min. La intenció era baixar de 50min, però vaig fer 51:11, mig minut menys que l'any passat. En fi, cursa per oblidar, però que serveix d'experiència.
A la 13:00 va correr l'Abril. Van ser 200m i una prèvia de nervis per part de l'Abril enorme. La seva classificació no la sé, de la meitat en avall, però s'ho va passar de conya i el dia 5 de desembre tornarem a apuntar-la en una cursa. El premi: una medalla que no es va treure ni a la festa d'aniversari que tenia a la tarda.


 



dimarts, 8 de novembre del 2011

1/2 Marató d'Igualada

6 de Novembre i comença la meva preparació per la marató de Barcelona. He decidit intentar fer tantes mitges com pugui per anar fent kms per la marató.
Bé, explico la cursa: En arribar ja em va semblar que el nivell de competició seria prou alt, tot i que la meva intenció era acabar la mitja físicament el millor possible. Les condicions per correr no massa bones: fred, pluja. Res millor quedar-se a casa.
La cursa en sí va anar prou bé. Físicament no vaig patir gaire, tret d'una llaga al peu al km 10. D'Igaualada a Vilanova del camí va ser un tragecte bastant plàcid. El tros que transcurria d'Igalada a Jorba va ser el més dur. Plovia amb intensitat, pujada de 4km i el vent de cara, però es va superar. A partir d'aquí tot va ser baixada fins l'arribada (ja ho diuen, tot el que puja, baixa).
Finalment vaig fer un temps d'1h53min40seg. Marca personal en la meva tercera mitja. I vaig quedar el 310 de 400.

dijous, 3 de novembre del 2011

CURSA DEL CAVA 2011

Després de moltes curses i entrenamets, de molts dies sense escriure al bloc, etc etc. em comprometo a actualitzar-lo cursa rere cursa. No comentaré les fetes desde l'última data entrada al bloc fins avui, però a partir d'ara faré un seguit de les curses que aniré fent.
Doncs era 23 d'octubre i anavem uns quants de la colla a fer la cursa del cava (13km). Ja s'ha fet tradició per nosaltres i després anem a recuperar forces amb un bon àpat. Una bona manera per ajuntar-nos tots. Bé, doncs erem el Via, el Varias i la Mari, jo, i en Xavi i l'Eli de l'U.E.Sants.
La cursa va anar prou bé, i com que les sensacions que tenia eren prou bones vaig decidir intantar fer cada km en menys de 5 min. i així poder baixar el meu temps de l'any passat (1h7min). Ho vaig aconseguir i el meu temps final va ser de 1h1min, baixant així en 6 minuts el temps de l'any anterior, i quedant en la posició 230 de 2000 inscrits(tot i que uns 1000 ho van fer caminant). En la cursa vam anr els 2 primers km el Varias i jo junts, fins que ell va decidir tirar més i jo em vaig dedicar a guardar forces pels tobogants que vindrien després de la Granada. La "tàctica" em va anar prou bé, ja que en els tobogants cada cop veia com m'apropava més al Jordi, fins que el vaig atrapar exaust a l'entrada de Sant Sadurní, i em va comentar que tirés que ell ja no podia més. Així ho vaig fer, i vaig poder entrar a l'arribada agafat amb l'Abril (tal com ja és tradició).
Molt content per tot com va anar i amb ganes de repetir-ho.
I ara a per la Marató de BCN! (23 de març)


 

dimecres, 23 de febrer del 2011

III BOTIFARUNNER

Per fi la meva primera bogería! 20,6km per muntanya amb un desnivell acumulat de 1800m, on s'arriba a una alçada de 950m per sobre del nivell del mar.

20 de febrer i el Jordi Agustí i jo anem cap a la Llacuna a fer la ja mítica botifarunner. Només podíen participar 250 corredors i les inscripcions es van esgotar en 48 hores. Per tant es pot dir que vaig ser un privilegiat per poder fer aquesta cursa.

A les 10:00 començava la cursa sota una pluja poc intensa (començavem bé). I només sortir del poble la primera pujada. Allà vaig començar a ser conscient de la dificultat de la cursa. Doncs au, totes les pujades a caminar, no hi havia manera de poder-les fer corrent. Sort que després, a les baixades, podiem recuperar una mica. En total van ser unes 4 pujades duríssimes i el mateix de baixada. En resum, 2h46min. Una hora més tard que el primer classificat, però l'important és que la vaig acabar. Això sí, amb una contractura muscular a l'esquena de cavall.

A l'arribada, per cert, ja m'esperava un bon entrepà de botifarra, boníssim per cert. I tot i acabar esgotadíssim i fet pols, crec que l'any que ve intentaré tornar-la a fer. Això sí, més ben entrenat.


10KM VILAFRANCA

13 de Febrer a les 10:00 es donava el tret de sortida a la 1ª cursa de 10km de Vilafranca organitzada pels Fondistes Penedès. Anava sol, però com era de suposar em vaig trobar amb un munt de gent de Sant Sadurní.

La cursa consistia en 2 voltes de 5km cada una pel centre del poble. Tot i que no m'agrada massa fer el tram de les curses varies vegades, aquest va ser diferent, ja que hi havia molta gent animant i et feien la cursa més amena. Feia un dia molt enboirat i en algun tram de la cursa, sobretot a la part de l'església Santa Maria, el terra relliscava força.

Al final marca personal: 48min26seg

divendres, 14 de gener del 2011

XXVIII Mitja Marató de Sitges

Sí, sí. La segona mitja al sac.
Doncs bé, el 9 de gener a les 10:00 vaig fer la meva 2ª mitja marató (i la 2ª en menys d'un mes). Vaig compartir el gust de córrer aquesta mitja amb en Marc i David (companys dels Sants). Realment no vaig compartir massa tros, només la sortida, ja que després cadascú va anar tirant al seu ritme (jo el més lent). La cursa va estar prou bé, però no em va agradar massa el fet de repetir fins a 3 vegades un varis trams. El tros de carretera que va fins a St. Pere de Ribes se'm va fer etern, però em va servir per creuar-me amb molta gent coneguda: en Xavi Varias, el Tena, en Marc Grases i més gent de Sant Sadurní. Va ser just en aquest tram, més o menys en el km16, que les forces em van començar a faltar i vaig obtar per anar fent molt xino xano. Malgrat que a partir d'aquest moment em va adelantar molta gent, no em vaig enfonsar i vaig poder arribar a la meta amb un temps de 1h55min.
Voldria donar les gràcies al Marc i David per animar-me en tot moment cada cop que ens creuavem i, sobretot, als meus pares, que em van sorprendre a mitja cursa com a espectadors tot cridant: "Vamos campeón!".