MARATO DE BARCELONA

El passat 25 de Març vaig participar a la meva primera marató, la de Barcelona. Van ser 42,195km llarguíssims i emocionants: 4h29min32seg.

Després de mesos d'entrenaments només pensats en la marató, va arribar el gran dia. Sabia que arribava bé, però també sabia que havia estat quasi un mes parat degut a malalties i mal al genoll, i això em podia passar factura.

A Barcelona em vaig trobar amb el Marc (cunyat) que també feia la seva primera marató. Els dos estàvem molt nerviosos i il·lusionats per poder participar i acabar aquesta cursa. Només començar ell va començar a tirar, jo vaig decidir no seguir el seu ritme i anar més suau. El meu objectiu era disfrutar i acabar la marató.
Al km2 el Via em va fer de "llebre" (més aviat companyia) fins al km11. Van ser 9km que em van passar molt ràpid i on ens vam dedicar més a parlar que a correr. Un cop em va deixar, vaig fer els altres km tot sol, sort de l'animació que hi havia, sinó no sé si l'hagués acabat.
Fins a la mitja marató vaig anar força bé. La vaig fer en menys de 2 hores i el ritme que duia era prou bo. No estava cansat i vaig decidir continuar amb aquell ritme. Al km30, el mític mur, anava a un ritme de marató de 4h, i el m ur no el vaig ni notar. Això em va animar a continuar amb el mateix ritme. Potser vaig fallar i hagués tingut que disminuir una mica, perquè al km35 em va enganxar el MUR. Van ser els 7km pitjors de la meva vida. Ara para, ara segueix, torna a parar, les cames no anaven.... Fins arribar al paral·lel. Allà eren 2km i prou. La família (pares, Olga, Abril i Laia) m'esperava a l'arribada i vaig fer els darrers 2km de pujada com vaig poder. Finalment vaig poder fer l'arribada agafat de la mà amb l'Abril. Va ser emocionant.